Una de les principals característiques que té un escalador aficionat o professional és la immensa força que han de tenir les seves mans. Han de saber adaptar-se a les diferents preses, amb diferents formes i posicions.

La tècnica és essencial per minimitzar recursos energètics i, de vegades, ens obliga a forçar els canells fins a portar-los al límit en algunes ocasions. Evidentment, arran d’això, sorgiran lesions en les articulacions com epicondilitis o tendinitis. Caldria posar el focus als canells però moltes vegades són les grans oblidades en aquest mundillo i només ens recordem d’ells quan ens fan mal o patir una lesió.

L’anatomia dels canells

Són articulacions condilea que uneixen els ossos cúbit i radi amb el carp, el que seria l’avantbraç i la mà.

En un eix transversal, pot exercir flexió i extensió i, en un altre eix anteroposterior, realitza els moviments d’inclinació radial o cubital.

La circundicció és la suma d’aquests moviments, tot i que no permet una rotació total de moviment.

La formen 3 articulacions:

  • Articulació de la càmera proximal o radiocarpiana: La càpsula articular i els lligaments laterals, anterior i posterior, s’encarreguen de reforçar-la.
  • Articulació externa de la càmera distal: Té doble artrodia morfològica i una condílea funcional, entre ossos escafoides, trapezi i trapezoide.
  • Artiulación interna de la càmera distal: El carp, format per 8 ossos.