El calçat modern té coses positives i coses negatives, com per exemple un aïllament sensorial, deixant-los tancats sota pressió. I això ens afecta, entre altres llocs, al món de l’escalada.

Fa molts, però que molts anys, els nostres avantpassats caminaven descalços i així van estar durant milions d’anys fins que es van començar a usar les primeres sandàlies, que estaven fabricades en fibra i cuir.

Les van trobar en unes coves de Missouri i tenen, aproximadament, uns 8 mil anys. Aquestes oferien aquesta protecció extra que el peu pot necessitar però no alteraven el moviment bàsic del peu. Doncs aquest va ser el calçat que van seguir usant durant milers d’anys fins que la moda es va imposar a la comoditat i ergonomia del peu.

Amb la moda van arribar les plataformes i les sabates elevades amb talons i, tornant a intentar trobar-se amb l’ergonomia, al món de l’esport van començar a aparèixer les cambres d’aire i el concepte d’amortiment en el calçat esportiu.

Amb tots aquests canvis, la nostra forma de trepitjar va acabar modificant-se forçosament i, per extensió, la nostra postura en caminar i l’anatomia del peu perquè, al cap i a la fi, en el nostre cos tot està relacionat i, qualsevol canvi anatòmic que realitzem, acabarà afectant modificant altres estructures i mecanismes del cos humà.